11 octubre 2010

Pa d'espelta amb la thermomix


Aquest és el pa que hem fet aquest cap de setmana, un pa d'espelta fet amb la thermomix. La recepta la vaig trobar aquí fa molt de temps, però no trobava el moment de provar-la. Ara que ja ho he fet, és del tot recomenable. Només he fet dues petites modificacions que us comento amb la recepta.

Massa mare

100 g d'aigua
100 g de farina de força
10 g de llevat fresc
1 culleradeta de sucre

Massa de pa

260 g d'aigua
1 culleradeta de sal
250 g de farina d'espelta
200 g de farina de força

1. Posem tots els ingredients de la massa mare al vas de la thermomix, programem 1 minut, velocitat 3, en acabat deixem reposar fins que la massa cobreix les ganivetes.
2. Afegim la resta d'ingredients i amanssem 3-4 minuts. Aqui la primera modificació que he introduït, he amassat 2 minuts, he deixat reposar 5 minuts i he seguint amassant 2 minuts. M'agrada deixar reposar les masses, així deixo temps per a què el gluten es desenvolupi i no estreso la massa.
3.Ho treiem del vas i ho deixem reposar fins que doble el volum. Aquí va la segona modificació, quan ja ha pujat prou, encara que no hagi doblat, giro la massa sense treure-la del vas i la torno a deixar reposar.
4. Un cop hagi doblat, desgasifiquem la massa, donem forma i deixem reposar fins que torna a doblar. Llavors ho coem al forn preescalfat, a 230º durant uns 35-40 minuts, depen del forn.
5. Deixem refredar damunt d'una reixeta.

El resultat és un po molt digestiu, aromàtic i de crosta discreta però gustosa.

Us deixo una foto dels meus bannetones per a fer pa, amb aquests "artiluguis" hi dóno la forma la pa. Els vaig comprar fa uns dos anys, amb una iniciativa que va liderar l'incansable Iban i que va resultar un èxit de convocatòria, com tot el que fa.


11 abril 2010

Recettes pour les copines - Receptes per les amigues - Recetas para las amigas

Il y a quelques jours nous nous sommes trouvés avec Bienvi et ses filles, Aurora et Irene, et avec Ernesto et Amparo.

Bienvi et Amparo m'ha demandé la recette de la brandade de moure avec la quelle nous avon rempli des poivrons "del piquillo", vous pouvez voir a la photo, et voilà!


Brandade de moure

500 g de moure desalé
200 ml d'huile d'olive
2 gousse d'ail
Petit peu de créme du lait

1. confire les gousses d'ail sans peau avec l'huile d'olive.
2. Mettre le moure dans le verre du mixeur et triturer ajoutant, petit a petit, l'huile avec les ails jusqua vous avez une créme homogène.
3. Ajouter un petit peu de créme du lait jusqua avoir une texture fine
4. Remplir les poivrons avec la mélange, peindre les poivrons avec un peu d'huile et metre au four pour les chauffer

Servir avec un peu de salade o cuscus.

Bon appétit!


17 enero 2010

Sushi pour nouvel an - sushi per cap d'any - sushi para fin de año

Oui, sushi et soupe de miso pour célébrer la dernier nuit de l'année. C'est mom mari qui l'a fait. C'est un artist pour le cuisine japonaise, c'est ma chance!!!

Si, sushi i sopa de miso per celebrar l'última nit de l'any. Ho ha fet el meu marit, és un artista en això de la cuina japonesa, sort que en tinc!!!

Sushi avec de crevettes

Sushi amb gambes

Sushi avec de l'algue nori, cran et avocat

Sushi amb algues nori, cran i alvocat

Et pour le dessert....... torron fait maison!

I de postres .... torró fet a casa!

De jaune d'oeuf / gema


De noix de pecam avec chocolat / nou de pecam i xocolata


De l'orange confit, cointreau et chocolat / taronja confitada, cointreau i xocolata

I... neules


Les fotografies són de la meva filla Aina, no sigui cas que l'SGAE em vingui a demanar els drets d'autor....

01 diciembre 2009

Encore pain - Seguim fent pa - Seguimos haciendo pan

Detall d'un pa de farina blanca, boníssim
Detail de pain a la farine blanche
Pain a la farine de kamut
Pa amb farina de kamut ... diferent


Pain sandwich américain, la recette d' Au levain
Pa de sandwich americà, recepta del blog Au levain, de molla flonja, realment espectacular.
Per acabar volia convidar-vos a passar-vos per aquest calendari d'advent, una iniciativa de Noema, original i divertida.


27 abril 2009

Petits pois a la catalane - Pèsols a la catalana - Guisantes a la catalana

Qu'est ce qu'il passe si Mensieur R. est dans la cuisine... si vous avez des petits pois, c'est la printemps, n'est pas? Alors vous aurez dels petits pois a la catalane...

Què pot passar si el Sr. R. entra a la cuina... i, casualment, hi ha pèsols, estem a la primavera no? Llavors tenim pèsols a la catalana... no hi ha dieta, no hi ha excuses...

Qué puede pasar si el Sr. R. entra en la cocina... i, casualmente, tenemos unos guisantes, estamos en primavera no? Pues que tenemos para comer guisantes a la catalana... no hay dieta, no hay excusas...



Ingrédients

1 1/2 kg de petit pois /pèsols /guisantes
60 g huile /oli o llard / aceite o manteca
200 g boudin noir et blanc /botifarra blanca i negra /morcilla blanca y negra
200 g jambon /pernil salat /jamón serrano
2 oignons /cebes / cebollas
1/2 kg de tomates / tomàquets / tomates
1 coupe à vin blanc /copa de vi blanc / copa de vino blanco
menthe /menta
sel / sal
poivre / pebre / pimienta


1. Couper et faire revenir l'oignon a la terrine avec l'huile pendant 10-15 min. au feu douce. Ajouter le jambon faite a petites morceaux. Ajouter la tomate coupee a petites morceaux. Faire revenir un petit peu.

2. Ajouter le vin blanc et laisser reduire a feu douce. Ajouter les petits-pois, et les boudins et la menthe. Ajouter un petit peu de l'eau et laisser cuire jusqua les petit pois soient tendres.

1. Talleu i sofregiu la ceba en una cassola amb l'oli o el llard, fins que estigui tova, uns 10-15 minuts. Afegiu el pernil tallat i sofregiu. Afegiu el tomàquet ratllat o tallat a trossos. Sofregiu tot plegat una estoneta.

2. Afegiu el vi i deixeu reduir. Fiqueu els pèsols i remeneu, afegiu les botifarres tallades i la menta. Afegiu una miqueta d'aigua i deixeu coure fins que els pèsols siguin tendres.

1. Cortar y sofreir la cebolla en una cazuela con el aceite o la manteca hasta que esté tierna, unos 10 o 15 minutos. Añadir el jamón cortado y sofreir. Añadir el tomate, rallado o cortado en trozos. Sofreir todo junto un ratito, con el fuego bajo.

2. Añadir el vino y dejar reduicir. Añadir los guisantes y remover, añadir las morcillas y la menta. Añadir un poco de agua y dejar cocer hasta que los guisantes estén tiernos.

On peu faire a l'avancé, le jour avant. Es pot fer per avançat, el dia abans. Puede prepararse con antelación, el día antes.

09 septiembre 2008

Pain de campagne de Peter Reinhart - Pa de pagès de Peter Reinhart



"El aprendiz de panadero" de Peter Reinhart c'est la derrière incorporation a notre bibliothèque gastronomique. Nous ont testé quelques recettes et aujourd'hui je vous porte jusqua ici le pain de campagne. Il s'agit d'un pain trés aromatizé et croustillant. A refaire.


Aquest estiu m'han regalat el llibre de El aprendiz de Panadero de Peter Reinhart. Ja he provat algunes receptes i la veritat és que surt tot molt bo. Les explicacions són realment molt didàctiques i està ple de consells i trucs. Un encert aquest regal.

Ahir vaig provar de fer aquest "Pain de campagne" amb "pâte fermentée" i la veritat és que està boníssim. Té una molla humida i tendre i una crosteta molt cruixent. Crec que després del pa italià és el pa més bo que hem fet.

D'aquest llibre hem provat també el pa de blat i un pa fantàstic, el de canyella, panses i nous. Aquest últim és realment bo, molt apropiat per a les sobretaules de la tardor amb un bon te o un bon cafè.



Este verano me han regalado el libro "El aprendiz de panadero" de Peter Reinhart. Ya he probado varias recetas y la verdad es que todo sale muy bueno. Las explicaciones son muy didácticas y está lleno de consejos y trucos. Es un regalo acertado.

Ayer probamos el "pain de campagne" con "pâte fermentée" y la verdad es que está buenísimo. Tiene una miga tierna y húmeda y una corteza crujiente. Creo que después del pan italiano es el mejor que hemos hecho.

Hemos probado también el pan de trigo y un pan fantástico, el pan de nueces, pasas y canela. Éste último realmente bueno, muy apropiado para sobremesas de otoño, acompañado de un te o un café.

31 julio 2008

Ou manger a Ponte de Lima? - On dinar a Ponte de Lima? - ¿Dónde comer en Ponte de Lima?


La setmana passada hem estat a Galícia i Portugal. Un dels dies varem passar per Ponte de Lima. Una petita ciutat del nord del país, molt agradable i acollidora. El centre de la ciutat està ple d'elements arquitectònics de l'herència britànica.
Buscant un lloc per dinar ens varem trobar davant de les portes del Restaurant Sao Joao. És un lloc tipus hostal, amb una oferta que inclou el "plat del dia", que és com el nostre menú i la carta. El local es senzill però agradable i el personal atent, educat i servicial. Les persones que porten comerços o establiments de cara al públic a Portugal, si més no la part que jo conec que és el Nord, son molt professionals, respectuosos i educats, dóna gust entrar a qualsevol botiga ni que sigui per demanar informació d'un producte, encara que no tinguem idea de comprar-lo. Realment es nota molt la diferència amb el que tenim aquí, si més no a Barcelona, on hi ha molta mala educació i una atenció pèsima de cara al públic.



La semana pasada hemos estado en Galicia y Portugal. Uno de los días pasamos por Ponte de Lima. Una pequeña ciudad del norte del pais muy agradable. El centro de la ciudad está llena de elementos arquitectónicos de herencia británica.
Buscando un sitio para comer nos encontramos delante de la puerta del restaurante Sao Joao. Es un local tipo hostal, con una oferta que incluye tanto el "plato del dia" que vendría a ser nuestro menú, como la carta. El local es sencillo pero agradable y el personal es atento, educado y servicial. Los responsables de comercios o establecimientos de cara al público en Portugal, al menos los que yo conozco del norte del pais, son muy profesionales, respetuosos y educados. Da gusto entrar en cualquier tienda aunque sea para preguntar sobre cualquier producto aunque no tengas la más mínima intención de comprar. La verdad es que se nota mucho la diferencia con lo que tenemos aquí, al menos en Barcelona, donde se gasta muy mala educación y un servicio al público pésimo.

Aquí teniu un detall de la vaixella del restaurant, aquest és també un tret distintiu dels locals portuguesos, tenen molta cura en els detalls pel que fa a vaixella, cuberteria i cristalleria.

Aquí tenéis un detalle de la vajilla del restaurante, este es un elemento característico de los locales portugueses, son muy detallistas en lo que hace referencia a la vajilla, cubertería y cristalería.

Aquest és un dels elements característics de l'herència britànica a la ciutat, les cabines telefòniques, molt similars a les britàniques, sols que de color blanc

Este es uno de los elementos característicos de la herencia británica en la ciudad, las cabinas telefónicas, muy similares a las británicas, sólo que de color blanco.

Realmente vale la pena una visita a esta zona de Portugal que todavía se mantiene bastante genuina y poco explotada por el turismo.